Pròleg

Aquest és un llibre especial, poc habitual. Està escrit a moltes mans -s’hi poden entreveure totes- i, malgrat això, manté la coherència, perquè no ha estat escrit a la babalà.  Al contrari, hi ha hagut una intencionalitat compartida per nosaltres, autors i autores del text, que procedeix d’una mateixa concepció de la feina dels mestres i un mateix interès en l’ensenyament de les ciències.  Aquesta sintonia no s’improvisa. És el resultat de moltes hores de treball conjunt, de moltes experiències compartides al llarg dels anys, d’un tarannà innovador que emprèn ara una nova aventura, assumint les dificultats que planteja.

El camí que hem recorregut va començar el curs 2004-2005, quan ens vam trobar una colla de mestres d’arreu de Catalunya per dur a terme el projecte d’Aules de Ciències amb suport Tic, desenvolupat des del CDEC per encàrrec de la Subdirecció General de Formació Permanent del Departament d’Educació. Vam començar una formació que ens portaria a on som ara.
La Mercè Izquierdo va ser una de les nostres formadores i ens va saber traspassar el cuquet de la química. Seria aquest l’inici del grup de treball Kimeia, format per:  Aida Basora, Teresa Calveras, Victòria Carbó, Jesús Chivite, Núria Garcia A., Neus Garriga, Núria López R., Pilar Melcón, Dolors Muns, Isabel Muñoz, Montserrat Padern, Montserrat Pedreira, Teresa Pigrau, Rosa Ma. Tarín, Josep Ma. Vidal i Roser Ylla

La proposta que fem en aquest llibre és humil. Simplement, obrim als lectors les portes de les nostres aules i els convidem a participar en algunes de les classes en què s’introdueix la manera de pensar de la química, en experiències que, de vegades, no s’analitzen des d’aquesta perspectiva específica. La castanyada, els caramels recollits a la festa de Sant Medir, les manipulacions dels petits a la seva cuineta i la seva participació a les aventures d’Epamimondes, l’estrany comportament del gel quan se li afegeix sal o de les solucions salines quan hi passa el corrent elèctric, les transformacions que es produeixen en fer pa, vi o iogurts, les preguntes relatives a la nutrició i a la peculiar intervenció del sol en algunes de les transformacions crucials per als vivents... són realitats molt diferents entre si, però que configuren una mateixa manera (‘química’) de mirar alguns dels fenòmens que ja coneixíem bé, però que la nostra reflexió compartida ha enriquit.

Però la proposta és a la vegada molt important, perquè inicia un camí que presenta reptes i dificultats que intuïm però que no volem defugir. En un moment en el qual la química o bé es valorada per damunt de tot o, al contrari, fa por, provoca rebuig i més aviat va sent relegada als nivells superiors d’ensenyament perquè és considerada difícil, nosaltres reclamem activitat química reflexiva a l’escola, i volem que la facin els nens i nenes: que hi gaudeixin, que es plantegin preguntes que puguin respondre, que aprenguin a transformar alguns materials, que els reconeguin, que vagin modificant el seu llenguatge a mesura que tenen noves coses a dir...

Veiem que tot això és possible i imprescindible. La química forma part de les ciències naturals i contribueix a comprendre millor el funcionament del món que compartim i a gestionar-lo amb responsabilitat. Donem, doncs, als nostres futurs ciutadans l’oportunitat d’entrar en aquest joc, ajudant-los a veure i interpretar el seu entorn també des de la mirada de la química.