dimecres, 17 de setembre del 2014

Barreges i interaccions


Si entenem la química com la ciència dels materials, que pretén pensar sobre la realitat a partir de la manipulació intencionada d’aquests materials per conèixer les seves propietats, observant que tenen comportaments diferents, controlar-ne els canvis en les interaccions, comprovant què canvia i què es conserva en una interacció, llavors haurem d’acceptar que estem fent química.
Mercè Izquierdo

Separació de sòlids

Experimentem interaccions i barreges entre diferents materials.

Primer barregem sòlids que es comporten com a líquids, perquè s’adapten als recipients: sorra, farina, llegums, blat de moro... I facilitem estris i objectes que provoquin el repte de separar-los: sedassos, coladors, embuts, pinces, recipients, culleres, pales...








Interacció amb l’aigua

Al posar en contacte l’aigua amb alguna substància o material podem observar que es produeix un nou resultat, un canvi fruit de la interacció.

Posem a l’abast el material:
- ampolles de plàstic buides transparent,
- estris per recollir i abocar l’aigua, com gerres, embuts, xeringues, safates
- estris per separar materials, culleres, pinces, sedassos, escorredores...
- materials diversos per barrejar amb aigua que provoquin canvis també diversos, o que no: sabó, sorra, herbes, farina, papers de colors de diferents tipus, purpurina, , boles de suro, de vidre, de ferro, pedretes, peces de plàstic, de ferro ....

A partit de l’acció lliure els nens i nenes per iniciativa pròpia actuen amb els materials, trien, proven, observen, comenten resultats i canvis que veuen... trien algun material, l’aboquen a l’ampolla, l’omplen d’aigua, sacsegen, observen...

Ajudem als nens i nenes a verbalitzar sobre les propietats, els canvis produïts, els resultats: l’aigua ha canviat de color, s’ha tornat verda, o marró, ara l’herba s’ha podrit, els guixos s’han desfet, el paper era vermell i quan l’hem posat amb aigua ha quedat blanc, l’aigua era transparent i ara és vermella, hem barrejat molts colors i l’aigua s’ha tornat negre, hem barrejat el groc i el vermell i ha quedat taronja, si remenem molt ràpid l’espuma i l’aigua fem més espuma...

Podem observar que:

- Hi ha materials que es comporten de manera diferent en interacció amb l’aigua.


Quan sacsegem l’ampolla veiem que alguns materials es mouen a poc a poc dins l’aigua i altres es desplacen molt ràpid, uns fan soroll i altres no, uns es queden a dalt l’ampolla altres a baix, una canvien l’aigua de color i altres no...









- Hi ha materials que canvien al posar-los en contacte amb l’aigua o fan que l’aigua canviï de color o espessor.










- Hi ha materials que després de barrejar-los amb aigua o els podem tornar a separar i tornen al seu estat inicial. Altres que no.








- Hi ha substàncies que quan les fem interaccionar canvien i n’apareix una de nova. Per exemple, barrejant dos líquids de colors que han obtingut tenyint l’aigua amb paper, pot sortir un nou color.






“Fabriquem” colors nous

Els nens i nenes s’ adonem doncs que alguns materials produeixen uns canvis ben interessants al posar-los en contacte i interaccionar entre ells. El paper pinotxo tenyeix l’aigua de l’ampolla de manera que podem obtenir una gran varietat d’ampolles de colors, i si després aboquem dos d’aquests colors diferents dins la safata i els barregem, podem obtenir-ne de nous amb un resultat de gammes i tonalitats ben diverses.

Seguint un procés per obtenir un resultat:

Trien un paper de color, el tallem en trossets petits, el posem dins l’ampolla i l’omplen d’aigua.

Un cop tenen la varietat d’ampolles de colors, trien quins colors volen barrejar, plantegen hipòtesis, anticipen quin color quedarà, els l’aboquen a la safata, comproven resultats, extreuen amb la xeringa per omplir els pots de vidre que els serviran per fer noves barreges....





I la repetició i l’experiència desprès de provar varies vegades, els porta a anticipar i preveure, quins colors necessiten per obtenir un color concret, quin han d’afegir per crear una nova tonalitat...



Fàtima Dalmau
Escola Camins 
Març 2014

dijous, 4 de setembre del 2014

Química a l'escola




Quins continguts de química  haurien de conèixer , els i les alumnes abans d'arribada a l’etapa de l’ESO? 



Aquesta pregunta  la van formular els i les mestres de l'Escola Puigsoler de Sant Vicenç de Castellet a la Rosanna Viñas i al Jordi Marín, tots dos professors de física i química d'instituts de Manresa (Cal Gravat i   Pius Font i Quer)
Fruit de la reflexió sobre la qüestió plantejada, vam seleccionar tota una sèrie de conceptes que us proposem tot seguit. La seva tria s’ha basat més en aspectes del pensament científic que pensem que seria interessant posar de manifest que no pas en assolir uns continguts teòrics que seran treballats més endavant un cop els i les alumnes cursin l’ESO. Aquests aspectes els hem resumit en cinc blocs que configuren la base de tota aquesta proposta.
En el  blog que us presentem, trobareu activitats que estudien els canvis que pateix la matèria i que afecten la seva composició.
  1. Els estats físics de la matèria                                                   
  2. Les solucions
  3. Discontinuïtat de la matèria – l’àtom
  4. Massa, volum i densitat
  5. El canvi químic

dimarts, 22 d’abril del 2014

El gel es dissol igual en tots els líquids?

Aquesta activitat la presenta en Josep Borrut que l'ha fet amb els i les alumnes de sisè de l'escola Pau Casals (El Vendrell).

OBJECTIUS:
- Identificar les variables i les constants en un experiment
- Identificar les variables dependents i les independents en un experiment
- Determinar si hi ha relació entre dues variables.

DURADA DE L'ACTIVITAT:  una sessió

DESCRIPCIÓ:
Aquesta és una activitat inicial per lat que l'alumnat s'iniciï en el mètode científic, i concretament en el disseny experimental amb control de variables.
Caldrà que l'alumnat arribi a la idea que, per a realitzar un experiment, cal tenir present: què volem, què canviarem, què observarem o mesurarem i què no podem canviar. Per observar cal tenir només una variable i mantenir la resta constants.

MATERIAL QUE ES NECESSITA:
Cada grup tindrà: Quatre provetes, aigua, solució d'aigua amb sal, solució d'aigua amb alcohol, solució d'aigua amb sucre, un glacó, cronòmetre, termòmetre, fitxa de registre i ordinador per fe el gràfic.


Fitxes de l'alumnat:

dijous, 3 d’abril del 2014

Un canvi químic inesperat tot fent cristalls



Amb els alumnes de quart de primària, estàvem estudiant les roques i els minerals; Per apropar-nos a la formació de les roques sedimentàries, vaig proposar una activitat sobre la formació de sediments, entre ells, la cristal·lització per evaporació.

A l’aula teníem cristalls de fluorita, quars, sofre,... Havíem observat i comprovat les seves propietats. Ens preguntàvem si nosaltres podríem fer cristalls.

Decidirem fer cristalls per evaporació de dissolucions de sal, i de sulfat de coure.
Com que volíem veure tot el procés de cristal·lització , varem programar la càmera Mòtic.....



Per casualitat, va caure una gota de dissolució de sulfat de coure sobre la sal i aquesta es va tornar verda.




Es va crear molta expectació. Ens preguntàvem:
Què fa que canviï el color de la sal?. Cal imaginar i dibuixar, què passa?/ com passa?/ i perquè passa? Varem posar en comú totes les idees que teníem, per  saber que ens calia conèixer i esbrinar.


Decidirem fer comprovacions per tal de saber què és el que fa canviar el color. Cada grup disposava d’aigua sal i sulfat de coure; càpsules de petri, espàtules i pipetes.

 
 
                                           Comencen els descobriments:

- Si barregem la sal sòlida i el sulfat de coure sòlid ens queda una barreja dels dos materials, on es veuen les diferents substàncies i no es torna verd.
- Si posem l’aigua al damunt d’aquesta barreja, veiem que es torna verd.
- Si posem la dissolució  de sal i aigua al damunt del sulfat de coure sòlit ens surt aquest material verd.
- Si posem la dissolució de sulfat de coure i aigua damunt de la sal sòlida, també ens canvia de color.

Ja sabem que l’aigua és el desencadenant del canvi. Però...Per què passa?


Varem trobar molta informació a Internet sobre aquests tres materials, com es comporten, com son, on es troben, per a què serveixen, com poden canviar, què els fa canviar... però descobrirem una cosa que ens sorprengué molt, i és que la sal,l’aigua i el sulfat de coure tenen un nom químic,que es representa amb lletres i números.


Sulfat de coure -----------SO4Cu
Aigua -----------------------H2O
Sal --------------------------Cl Na


Varem intentar interpretar aquestes lletres i aquests números per poder entendre una mica més el canvi que havíem vist.
Cada element estava representat per una lletra, nosaltres també la varem representar  amb un color.

S     Groc      
O    Blau
H    Blanc
Cl   Vermell
Na   Taronja

Vaig proposar fer una representació amb el cos, per entendre el que havia passat.
Cada nen representava un element, per tant, tenia una lletra i un gomet del color corresponent.

Varem trobar moltes combinacions possibles, que defensàrem davant de la resta de companys i companyes; Segurament una d’aquestes representacions  havia de ser el material de color verd que ens havia aparegut. També Varem explicar el canvi, dibuixant i escrivint les nostres intuicions.
En posar en comú els resultats, varem intuir que en el canvi s’havia format una substància nova que estava formada per parts de les que ja hi havia (sal, sulfat de coure i aigua) però organitzades d’una altra manera.

  

Roser Ylla


dilluns, 3 de febrer del 2014

Dues activitats 

Al darrer número de  la revista " Ciències" s'han publicat dos articles molt interessants relacionats amb l'ensenyament/aprenentatge de la química a infantil i primària.
 http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/index.php/all-numeros/14-numero-26


Activitat experimental per a treballar el model canvi químic a cicle superior de primària.
Alícia Ferret i Begoña Oliveras
http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/images/pdfs/n26/ciencies_026_p10_CanviQuimic.pdf





 Tensió suficial, no! Tensió SU-PER-FI-CI-AL!    
Raül Oswaldo Senra i José María DíazCrespo. 
http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/images/pdfs/n26/ciencies_026_p02_Suficial.pdf